Loading ...
Llegeixo al diari que la majoria de robatoris al centre es produeixen a turistes i sense violència. Perfecte, suposo que va ser per això que a mi, aborigen, em va tocar el rebre. M’explico. Dissabte passat a primera hora de la nit –és a dir, a quarts d’una– rondava aquest sisè cercle infernal que és Escudellers amb un vell amic, buscant un lloc no massa ple on fer una copa.
El meu col·lega, com a bon cap de producció d’audiovisuals, tentinejava amb un enorme porro als llavis. En un revolt immund, un parell de pinxos nostrats –res de nouvinguts, semblaven quinquis vuitanters, secció ionqui de xeringa i xandall– el van instar a tastar i comprar la seva mercaderia. No gràcies, diu el meu amic, això que fumo ho cultivo jo i m’agrada molt. Pues la probaréis a bastonazos! Dit i fet: van produir del no res dos garrots recargolats i es van acostar a nosaltres amb intencions de màrqueting molt agressiu. Corre, collons! Agafo pel coll el meu amic que semblava voler discutir la transacció i ens vam socórrer baixant esparverats les escales del priemer soterrani que vam veure.
Havíem entrat de caps al Karma disco-bar
I tot i que el seu gintònic no és res de l’altre món, en vam davallar dos coll avall amb celeritat per refer-nos de l’ensurt. A la segona copa, ja conscients del medi, vam veure que era el més semblant a Viatge al centre de la terra a Barcelona: unes catacumbes plenes de dinosaures que van amunt i avall cercant l’aparellament. Entranyable per una estona fins que no s’emplena, però no pas per passar-hi la nit. Sigui per dignitat o senzillament per estar fora del mercat de la carn de barra de bar, teníem la sensació d’estar fora de lloc, d’ocupar l’espai vital que l’esforçat lligón de pista necessita pels seus cops de pelvis. Citem els clàssics: chicas pegajosas como caramelos podridos. En tot cas, va reflexionar en veu alta el meu amic, si em quedo una estona més aquí potser tornaré a casa amb una cosa molt pitjor que una garrotada al cap.
Tags: karma disco
jaja, quin duo xDD